Manual d'itineraris de gestió micològica a Catalunya

Els fongs exerceixen un paper clau en el funcionament de qualsevol unitat o part de la biosfera on hi hagi flux d’energia, ja que participen activament en la seva adquisició, distribució i organització funcional; en particular, en els ecosistemes forestals. Així doncs, els fongs duen a terme una àmplia varietat de funcions i interaccions entre ells i/o altres organismes dins dels ecosistemes, i esdevenen elements fonamentals en la dinàmica espaciotemporal de qualsevol bosc i altres formacions vegetals. Un ecosistema forestal inclou un component autotròfic, constituït per les diferents espècies d’arbres i plantes que, tal com evidencia el registre fòssil, han evolucionat conjuntament amb els fongs des que van colonitzar el medi terrestre (micorrizes, fongs endòfits i líquens) i un component heterotròfic constituït per organismes vius que necessiten matèria orgànica prèviament elaborada per nodrir-se i créixer. Dins d’aquest segon component, és usual distingir-ne un constituït per consumidors (herbívors i carnívors) i un format pels organismes descomponedors o saprobis —fongs i bacteris—, que processen la matèria orgànica per transformar-la en compostos inorgànics accessibles de nou per als autòtrofs. És important afegir que els fongs, com a grup, no són redundants ni funcionalment intercanviables amb els bacteris descomponedors. La diversitat de fongs en general ha passat desapercebuda a l’hora de gestionar i conservar un ecosistema forestal. No obstant això, en l’actualitat, forestals, ecòlegs i gestors estan reconeixent que la productivitat dels boscos, la regeneració i l’estabilitat de l’ecosistema depenen en gran mesura dels organismes i els processos presents al sòl. El desconeixement sobre la presència de determinades espècies i els efectes que tenen els canvis globals (canvi climàtic, canvis d’ús del sòl, etc.) sobre la seva continuïtat poden suposar una important pèrdua de biodiversitat. Avui dia sabem que en els ecosistemes terrestres podem perdre moltes espècies i no comprometre la funcionalitat ni els serveis ecosistèmics, i que les espècies realment importants són, generalment, bacteris, insectes i fongs. Cal insistir que els fongs normalment han quedat al marge de qualsevol política de conservació.