Search for a command to run...
(English) Post-war reconstruction presents a series of complex challenges that go beyond restoring physical structures. In conflict-affected regions, decisions regarding the reconstruction of damaged buildings must be made under conditions of extreme resource limitations, infrastructural disruption, and socio-cultural fragility. However, most existing sustainability assessment frameworks are not suited to these conditions. They typically lack the adaptability and practicality required to support decision-making for individual buildings in post-conflict settings. This doctoral thesis addresses this gap through the development of a new decision-support model for assessing the sustainability of reconstruction strategies for reinforced concrete buildings damaged by external blasts but confirmed to be structurally stable. The thesis proposes a novel methodology that integrates the Integrated Value Model for Sustainable Assessment (MIVES) with the Delphi method, forming a multi-criteria decision-making framework capable of evaluating four reconstruction alternatives: refurbishment, demolition, reconstruction with retained identity, and preservation for future work. A key contribution of the thesis is the development of a specialized technical assessment form designed specifically for use in resource-constrained conflict zones. This form facilitates the classification of damage using visual inspection and expert consultation, offering a practical and accessible alternative to laboratory-based evaluations. It serves as an essential tool for determining a building’s eligibility for further sustainability-based assessment using the proposed model. To validate the MIVES-Delphi model, the thesis applies it to three real-world case studies involving reinforced concrete buildings used in the tourism sector in Damascus, Syria. Two of the buildings are located within protected historical areas, while the third is situated in a major tourism corridor. All buildings were confirmed by engineering reports to pose no risk of structural collapse. The results demonstrate that no single reconstruction alternative is universally optimal. In one case, refurbishment proved to be the most sustainable option in economic and social terms, while in another, preservation emerged as the most favorable from an environmental perspective. These outcomes highlight the model’s ability to adapt to contextual variables and support balanced, evidence-based reconstruction decisions. This thesis concludes that the newly developed decision-support model and technical assessment form together provide a transparent, replicable, and context-sensitive framework for guiding sustainable reconstruction in post-war environments. Although the model was validated through case studies in Syria, it is designed to be applicable across a wide range of conflict-affected regions. The work contributes significantly to the advancement of sustainable post-conflict recovery by offering practical tools for stakeholders seeking to align immediate reconstruction efforts with long-term resilience and development goals. (Català) La reconstrucció en contextos postbèl·lics presenta una sèrie de desafiaments complexos que van més enllà de la restauració física de les estructures. En regions afectades per conflictes, les decisions sobre la reconstrucció d'edificis danyats han de prendre's en condicions de limitació extrema de recursos, interrupció d'infraestructures i fragilitat sociocultural. Tanmateix, la majoria dels marcs actuals d'avaluació de sostenibilitat no són adequats per a aquestes condicions. Sovint manquen de l'adaptabilitat i la practicitat necessàries perdonar suport a la presa de decisions a escala d'edifici individual en entorns postconflicte. Aquesta tesi doctoral respon a aquesta mancança mitjançant el desenvolupament d’un nou model de suport a la decisió per avaluar la sostenibilitat d’estratègies de reconstrucció per a edificis de formigó armat danyats per explosions externes però estructuralment estables. La tesi proposa una metodologia innovadora que integra el Model Integrat de Valor per a l'Avaluació Sostenible (MIVES) amb el mètode Delphi, formant un marc de presa de decisions multicriteri capaç d'avaluar quatre alternatives de reconstrucció: rehabilitació, demolició, reconstrucció amb identitat conservada i preservació per a intervencions futures. Una contribució clau de la tesi és el desenvolupament d’un formulari tècnic d’avaluació especialment pensat per a zones de conflicte amb recursos limitats. Aquest formulari permet classificar el nivell de dany mitjançant inspecció visual i consulta amb experts, constituint una alternativa pràctica i accessible als mètodes d'avaluació en laboratori. És una eina fonamental per determinar l’elegibilitat de l’edifici per a ser avaluat en termes de sostenibilitat amb el model proposat. Per validar el model MIVES-Delphi, la tesi l’aplica a tres casos d’estudi reals d’edificis de formigó armat dedicats al sector turístic a Damasc, Síria. Dos dels edificis es troben dins d’àrees històriques protegides i el tercer en un important corredor turístic. Els informes tècnics van confirmar que cap dels edificis presenta risc de col·lapse estructural. Els resultats demostren que no hi ha una alternativa universalment òptima. En un cas, la rehabilitació va ser la més sostenible en termes econòmics i socials, mentre que en un altre la preservació va destacar com l'opció ambientalment més favorable. Aquests resultats evidencien la capacitat del model per adaptar-se als contextos específics i guiar decisions equilibrades basades en evidències. Aquesta tesi conclou que el model de suport a la decisió i el formulari tècnic desenvolupats ofereixen un marc transparent, replicable i sensible al context per orientar la reconstrucció sostenible en entorns postbèl·lics. Tot i que el model ha estat validat amb casos d’estudi a Síria, està dissenyat per ser aplicable a una àmplia varietat de regions afectades per conflictes. El treball suposa una contribució significativa a l’avenç de la recuperació postconflicte sostenible, proporcionant eines pràctiques per als agents implicats a l’hora d’alinear la reconstrucció immediata amb objectius de resiliència i desenvolupament a llarg termini. (Español) La reconstrucción en contextos postbélicos presenta una serie de desafíos complejos que van más allá de la simple restauración de estructuras físicas. En regiones afectadas por conflictos, las decisiones sobre la reconstrucción de edificios dañados deben tomarse en condiciones de extrema limitación de recursos, interrupciones de infraestructura y fragilidad sociocultural. Sin embargo, la mayoría de los marcos de evaluación de sostenibilidad existentes no están diseñados para tales condiciones. Suelen carecer de la adaptabilidad y practicidad necesarias para apoyar la toma de decisiones a nivel de edificio individual en entornos postconflicto. Esta tesis doctoral aborda esta carencia mediante el desarrollo de un nuevo modelo de apoyo a la decisión para evaluar la sostenibilidad de las estrategias de reconstrucción de edificios de hormigón armado dañados por explosiones externas, pero estructuralmente estables. La tesis propone una metodología innovadora que integra el Modelo Integrado de Valor para la Evaluación Sostenible (MIVES) con el método Delphi, formando un marco de toma de decisiones multicriterio capaz de evaluar cuatro alternativas de reconstrucción: rehabilitación, demolición, reconstrucción con identidad conservada y preservación para una futura intervención. Una contribución clave de la tesis es el desarrollo de un formulario técnico de evaluación diseñado específicamente para su uso en zonas de conflicto con recursos limitados. Este formulario permite clasificar el nivel de daño mediante inspección visual y consulta con expertos, proporcionando una alternativa práctica y accesible a las evaluaciones basadas en laboratorio. Es una herramienta esencial para determinar la elegibilidad de un edificio para su evaluación posterior mediante el modelo propuesto. Para validar el modelo MIVES-Delphi, la tesis lo aplica a tres casos de estudio reales de edificios de hormigón armado destinados al sector turístico en Damasco, Siria. Dos de los edificios se ubican en zonas históricas protegidas y el tercero en un importante corredor turístico. Informes técnicos confirmaron que todos los edificios no presentan riesgo de colapso estructural. Los resultados demuestran que ninguna alternativa es universalmente óptima. En un caso, la rehabilitación resultó ser la opción más sostenible en términos económicos y sociales, mientras que, en otro, la preservación fue la alternativa más favorable desde el punto de vista ambiental. Estos resultados evidencian la capacidad del modelo para adaptarse al contexto y apoyar decisiones equilibradas y basadas en evidencia. La tesis concluye que el modelo de apoyo a la decisión y el formulario técnico desarrollados ofrecen un marco replicable, transparente y sensible al contexto para orientar la reconstrucción sostenible en entornos postbélicos. Aunque el modelo fue validado mediante casos de estudio en Siria, está diseñado para ser aplicable en otras regiones afectadas por conflictos. Este trabajo contribuye significativamente al avance de las prácticas sostenibles de recuperación postconflicto al proporcionar herramientas prácticas para alinear los esfuerzos inmediatos de reconstrucción con los objetivos de resiliencia y desarrollo a largo plazo.