La traduzione dei testi "distanti" : Tra esegesi e filologia

El traductor modern d’un text medieval es troba en la mateixa situació que algú que es proposa traduir un text “distant”, és a dir, es troba en la necessitat de fer accessible un text que pressuposa una enciclopèdia del coneixement que ja no pertany, si és que mai ho va ser, a la cultura del lector no especialitzat. Es tracta d’una operació complexa que implica la solució de problemes de naturalesa no només lèxica sinó formal, especialment quan la forma és part integral del significat: com ara l’estructura mètrica, però també, més generalment, el conjunt de marcadors que contribueixen al reconeixement del gènere textual de referència, com ara, per exemple, el paral·lelisme i la iteració que caracteritzen gran part de la poesia medieval, com il·lustren exemplarment els casos de la lassa èpica i la cançó galaicoportuguesa. S’hi afegeix la qüestió de la relació entre traducció i exegesi, però també entre exegesi i crítica textual, una relació que per a la literatura medieval, especialment en la llengua vernacla, no es pot evitar fàcilment. L’article pretén il·lustrar aquest tema complex mitjançant una sèrie d’exemples concrets.