La Forma Montículo: entre el Gesto Artístico y la Lógica Natural

Aquest article proposa una caracterització del túmul com a forma recurrent en l'art contemporani, indagant en allò formal i en allò estètic a través de la seva constitució granular i cohesionada, per posar-la en relació amb lleis físiques com la gravetat, la fricció, l'entropia i l'autoorganització. Lluny de ser una forma atzarosa, el túmul és concebut com el resultat de tensions entre control i col·lapse, intervenció humana i les forces naturals. A partir de l'anàlisi d'obres d'artistes com Eva Lootz, Gabriel Orozco, Hans Haacke, Alice Aycock i Giuseppe Penone, s'examina com el gest artístic pot incorporar processos geològics, termodinàmics i biològics, proposant la figura de l'"artista científic" com un operador sensible entre art i coneixement. Aquest enfocament permet entendre el túmul no només com a forma escultòrica, sinó com un conjunt de sistemes canviants, en la cruïlla entre allò visual, allò material i allò processual.